Com se sap, el Programme for International Student Assessment és un projecte de l’OCDE que es porta a terme des de l’any 2000. Intenta mesurar diversos aspectes (no teòrics, sinó aplicats, basats en competències) sobre el que aprenen els estudiants de 15 anys dels països que hi participen. Les proves de PISA es passen cada tres anys i focalitzen, en cada edició, una competència bàsica: capacitat lectora, competència matemàtica i competència científica. Les del 2009 van focalitzar la competència lectora . Les proves es passen amb un gran rigor i sobre una mostra escollida i representativa de cada país.
Tot i que ara no és hora d’analitzar els resultats , com a dada general val la pena de destacar que Catalunya no queda tan malament com se sol dir en els mitjans de comunicació. Obté 498 punts i queda, en comprensió lectora, per damunt de Suència, Alemanya, Irlanda, França, Dinamarca, el Regne Unit, Hongria i la mitjana de l’OCDE.
D’acord amb l’estudi que hem referenciat, però, Catalunya té algunes debilitats que, si les corregíssim, milloraríem els nostres resultats: a) Pocs alumnes en la franja d’”excel·lents” (en el percentil superior). b) Mals resultats dels nois enfront dels de les noies. c) Mals resultats de l’alumnat immigrat. d) Pocs alumnes resilients en els centres públics. e) Poca promoció del plaer per llegir. És en la superació d’aquests hàndicaps on, en la meva opinió, caldria que centréssim els esforços de les polítiques públiques.
Però també és hora de dir que tenim una colla de fortaleses que hauríem de preservar. De ben segur que els resultats obtinguts no són aliens als esforços col·lectius (mestres, professorat en general, administració, biblioteques públiques, editors...) i a iniciatives com és ara el programa Biblioteca puntedu o El Gust per la Lectura (que fa tants anys que “pica pedra” per estimular els nostres nois i noies a llegir).
Si aprofundim una mica més en el concepte de “competència lectora”, segons l’OCDE hi entren diversos elements com coneixements i habilitats generals. Però ressalta sobretot dos factors: les estratègies d’aprenentatge i el “compromís amb la lectura”.
Aquest darrer aspecte, que inclou un índex anomenat el plaer per la lectura, crida l’atenció, ja que correlaciona positivament amb l’alt rendiment dels estudiants. Dit amb paraules textuals de l’estudi de la Fundació Bofill: “L’alumnat que gaudeix més de la lectura obté puntuacions en comprensió lectora molt superiors a l’alumnat que en gaudeix menys.” Qui obté una puntuació més alta en aquest índex (plaer per la lectura) són justament les noies, de tal manera que si detraguéssim aquest factor, la puntuació en comprensió lectora entre nois i noies s’equilibraria.
Per tant, es destaca el factor “plaer per la lectura” com una de les variables que major incidència té sobre els resultats dels alumnes en comprensió lectora de Catalunya.
Joan Badia i Pujol.
Professor de Llengua catalana i literatura
SES Bages Sud. Castellbell i el Vilar.
Presentació del resultat de l'informe PISA 2009 al seminari del Pla lector del Bages sud, a càrrec del Joan Badia i Pujol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No t'oblidis de signar la teva aportació si vols que es publiqui. Posa-hi el teu nom, curs i escola.